Qui era Dragut?

El capità Turgut, conegut com a Dragut a Europa, va ser per als habitants de la costa de la península ibèrica i la italiana un dels majors pirates que hagueren de patir durant el segle XVI; només els germans Barbarossa, per als quals navegà Dragut, foren de pitjor record. Els turcs el consideraren un gran capità de la marina del Soldà.

            Malgrat aquestes referències, no ens consta l’existència de molta bibliografia que parli d'ell. I encara que en el mateix segle XVI  hi hagi obres que en parlen, com la de Brantôme (Brantôme, 1977), no serà fins el 1911 que es publicarà una petita biografia a Istambul, traduïda a l'italià el 1994[1]. Serà a través d'articles de Monchicourt (Monchicourt, 1917, 1930 i 1971),  Ertugrul (Ertugrul, 2004 i 2005) i dins el treball de Pardo (Pardo, 1997 i 2001) on podrem trobar més referències sobre la biografia de Dragut, a més de totes les obres d'història local dels llocs que Dragut assaltà al llarg de la seva vida com a corsari que puguin aportar alguna informació sobre l'assalt concret.

            Dragut va néixer a Anatòlia, a un petit llogaret anomenat Serolaz, prop de la ciutat de Bodrum, l'antiga Halicarnàs bressol d'Herodot. La ciutat, sota domini dels Cavallers de Sant Joan entre els segles XIV i XV, va ser recuperada pel soldà Solimà el 1522, d'aquí que alguns autors assenyalin l'origen cristià de Dragut. Tanmateix Dragut, fill de pagesos musulmans, va néixer pobre  el 1488 segons uns o el 1515 segons altres. Per Ertugrul, Dragut va néixer entre 1485 i 1490. Fill d'un home anomenat Veli, pastor, s'enrolà molt prest amb un corsari, tal volta amb només 12 anys, i amb 17 anys ja havia fet mèrits suficients perquè li confiassin el comandament d'una fragata amb la qual aconseguí fer fortuna per tenir en propietat un bergantí i dirigir una petita esquadra.

            Cap el 1910 Dragut  ja navegava amb els germans Barbarossa; i quan aquest és nomenat capità general dels mars, el 1533, es trasllada a Istambul on és nomenat capità.

            Dragut participà el 1538 en la batalla de Prevesa comandant l'esquadra de voluntaris. L'èxit d'aquesta batalla li proporcionà el comandament d'una esquadra de 20 naus amb les quals començà a atacar les costes de Gènova, Sicília i la mar Adriàtica  (Ertugrul, 2005; 50-1).

            El 1540 va ser capturat a Sardenya per Giannetino Doria, nebot d'Andrea Doria. Restà encadenat als rems d'una galera reial fins que el 1544 Barbarossa pagà una gran quantitat de diners pel seu alliberament. Des d'aquell moment Dragut recobrà el comandament d'una galera amb la qual continuà assetjant els enemics del Soldà.

            Gerba va ser el port base de les operacions de Dragut. Allà s'establí i casà amb la filla d'un ric mercader de l'illa  (Ertugrul, 2005; 51).

            El 1546 mor Barbarossa i Dragut esdevé el seu hereu encara que les intrigues de palau el privaren de ser nomenat capità general dels mars en substitució de Jaredin Barbarossa. Al servei del Soldà -amb desavinences i trencaments inclosos- desenvoluparà una llarga i profitosa carrera. Pels seus èxits militars el soldà Solimà l'anomena governador militar de la província de Kahili (a prop de Prevesa), càrrec que hagué d'abandonar per haver enfonsat una nau veneciana quan el Soldà i Venècia estaven en pau (Ertugrul, 2005; 51). El 1548 l'anomenen governador d'Alger, el 1551 de Trípoli, el 1552 comandant en cap de la marina otomana al Mediterrani, el 1553 Beylerbey  -governador en cap de la regió del Mediterrani- i el 1556 Baxà (virrei) de Trípoli.

            Dragut va morir el 25 de juny de 1565 quan les tropes del soldà intentaven assaltar l'illa de Malta com a conseqüència d'una pedra, trencada per una bomba que esclatà a prop seu,  la qual li  colpejà el cap i el ferí greument. Les despulles de Dragut varen ser enterrades a Trípoli, al mausoleu de la mesquita que portava el seu nom.

            Segons els cronistes i historiadors, Dragut era una mala persona, perro[2] en deien a Sóller. És lògic, era l'enemic que assaltava ses viles.  Pels cronistes i historiadors otomans, Dragut va ser un gran almirall, un home  dur,  superb, orgullós i indomable, però clement i de bon tracte amb els captius (Ertugrul, 2005; 60).