L'assalt a la vila de Pollença

Per seguir els esdeveniments de l'assalt a la vila de Pollença tenim quatre fonts, dues coetànies, i dues redactades a posteriori, que ja analitzàrem en profunditat en el treball Joan Mas: La història i el mite[1]. Igual que a Benalmádena i Cullera es realitzà un judici amb molts de testimonis, però en el cas de Pollença s'han perdut i només es conserven les sentències.

            El document més dramàtic que vàrem poder estudiar i que aporta més informació, és el redactat pel notari de La Pobla, Joan Morro[2]. El text, aprofitant el buit d'unes actes notarials,  comença sense preàmbuls. Diu així: “Avui que és dissabte que comptam a XXXI de maig MDL, arribà al port de Pollença Turgut Reis el qual llançà a terra MD homes”.  I segueix descrivint l'assalt i enumerant les baixes. Segons el notari Joan Morro, els corsaris de Dragut arribaren amb 27 vaixells a trenc d'alba, quan la gent encara dormia. Entraren a la vila per l'església de Sant Jordi, aleshores en construcció, i saquejaren les cases fins arribar a la plaça de la vila. Quasi desarmats, els pollencins s'enfrontaren als corsaris. En la lluita perderen la vida uns 50 pollencins i 132 foren captivats pels corsaris, però aconseguiren rescatar alguns captius arreplegats a la plaça i la major part del botí, segons el notari el munt de roba arribava a la teulada de l'església. Els turcs perderen 40 homes segons Joan Morro, 31 segons el llibre de clavari de Pollença el qual reflecteix un pagament per portar els caps dels turcs davant el virrei.

            En un escrit de 1567, redactat pels jurats de la vila amb la intenció d'argumentar la necessitat de no clausurar el monestir del Puig de Maria, les xifres varien notablement a favor del pollencins. Els jurats diuen que els morts i captius pollencins només foren 100, però que de corsaris, moros en deien, en mataren 300.

            Les xifres que aporta Joan Binimelis a la seva Història de Mallorca, escrita el 1593, són semblants a les dades d'arxiu aportades per Joan Morro: 130 morts i captius pollencins, 50 corsaris morts. Tanmateix tots coincideixen en la xifra de corsaris que arribaren a Pollença, 1.500 i en el fet que la defensa va ser heroica: mentre Joan Morro esmenta 25 defensors, Joan Binimelis només en menciona 8. 

            Si en un primer moment el sistema de defensa fallà i no va descobrir els 27 vaixells de l'armada de Dragut a l'horitzó, els homes d'armes dels voltants arribaren a temps per ajudar i combatre l'enemic. Fins a Pollença es desplaçaren els homes de Campanet, Inca i Selva, tal com estava establert en el sistema de defensa de Mallorca.

            Les conseqüències de l'assalt foren gravíssimes. Es perderen moltes vides i moltes més restaren en captiveri. Dels captius encara no n’hem esbrinat res. En el millor dels casos, o pitjor segons com es miri,  foren venuts al mercat del nord d'Àfrica i moriren després d'un llarg captiveri. Els que restaren a la vila necessitaren l'atenció de vuit persones, entre metges, cirurgians i llurs servents, els quals, a més dels pollencins, vingueren  des de Ciutat de Mallorca, Inca i Muro[3].



[1]    Cifre Cifre,  Miquel (1999): Joan Mas: La  història i el mite. Pollença, El Gall editor.

[2]    Joan Morro, notari de La Pobla. Arxiu Regne de Mallorca , ARM T- 529, pàg.  43v-44.

[3]    El llibre de clavaria de 1550 ha conservat la relació d'aliments que consumiren els metges el temps que assistiren els ferits a Pollença. La dieta dels metges va ser de carn,  pa, vi blanc, xeixa, carn salada, sobrassades, llenties, espècies, oli, llenya, cebes, ous, cogombres, formatges, figues i altres fruites, candeles (per il·luminar-se).

Escribir comentario

Comentarios: 0