Drames personals

Exvot del Puig de Maria de Pollença (13 de febrer de 1754) donat per Bartomeu Campomar en acció de gràcies per haver-se salvat dels corsaris. Es reprodueix la badia de Pollença on també desembarcà el 1550 l'armada de Dragut.
Exvot del Puig de Maria de Pollença (13 de febrer de 1754) donat per Bartomeu Campomar en acció de gràcies per haver-se salvat dels corsaris. Es reprodueix la badia de Pollença on també desembarcà el 1550 l'armada de Dragut.

Quan han passat els segles i la pirateria ha deixat de ser un problema per als habitants de les illes, és difícil fer-se una idea del que suposava per la gent del segle XVI o XVII un assalt com el que patí Pollença el 31 de maig de 1550. A tall d'exemple podem presentar dos casos, el de Pere Campomar i el de Joan Mas, l'heroi que la tradició ha convengut en assenyalar com el salvador. La desgràcia de Pere Campomar va ser perdre tota la família. Només conservà sa muller. En l'assalt caigueren en captiveri el sogre, dues filles donzelles, un nin de quatre anys, i li mataren la sogra.  La família passà de sis membres a només dos.

                        En Joan Mas[1] va haver d'administrar l'herència i fer-se càrrec d'un nin i dues nines, fills tots de Joan Torres, teixidor de professió i cosí seu el qual també va ser un dels 132 captius que els corsaris s’emportaren[2].

                        El record de l'assalt no s'oblidà fàcilment. El 1577 encara va ser utilitzat per la vila per  impedir que un fill de Pere Ferrandell, condemnat a 3 anys a galeres per fer mala guarda, accedís a treballar de guarda. Com si els errors dels pares es transmetessin als fills, els pollencins deien al memorial que “Carns y persones conjuntas contenint en Argelia (...) y las nafras no son acabades de cubrir”[3] .

                        L'armada abandonà les illes amb un bon botí, més d'un centenar de captius per vendre als banys d'Alger. Darrere seu deixaren un bon grapat de morts dels quals més de 70, entre Cullera i Pollença, eren corsaris. Sens dubte per alguns dels participants en aquells fets sa vida baratà per sempre més.

 

            Tots els assalts que protagonitzà l'armada de Dragut anaren seguits dels respectius judicis per aclarir les responsabilitats. A Benalmádena, Cullera i Pollença els errors varen ser semblants: mala guarda i absència del capità d'armes. Sembla que la ciutat atreia més que els llunyans i perillosos pobles costaners. També es va poder esbrinar amb molt de detall l'itinerari que va seguir l'armada de Dragut l'estiu de 1550 i el suport que tingué per part del bey d'Alger[4]

 

            Des de 1535 Pollença tenia gent d'armes permanentment per defensar la costa dels corsaris. I  de 1542 a 1550 el capità d'armes de Pollença va ser Pere Desbrull (Cifre, 1999; 21). Va ser destituït per desobeir les ordres del virrei el qual li havia ordenat ser a Pollença ateses les notícies de corsaris que arribaven a Mallorca. En un primer moment Desbrull complí les ordres i a principis de maig era a Pollença organitzant la defensa. Hi ha diversos pagaments registrats per arreglar el tambor. Tanmateix, el 31 de maig, el dia que feia falta ser-hi, Desbrull era a Ciutat. La costa pollencina restà sense comandament que guiàs la seva defensa.

 

            En el judici que seguí l'assalt a la vila de Pollença es jutjaren 9 persones, el capità d'armes i vuit vigilants. Les sentències varen ser rapidíssimes: el mes de juny sentenciaren el capità i els mesos de juliol i agost, els vigilants. El capità va ser sentenciat a 6 anys de desterrament, sense que això li impedís exercir en un altre lloc la funció de capità d'armes. Els vigilants varen córrer sort diversa: 4 varen ser sentenciats a 3 anys de galeres, i 4 varen ser absolts (Cifre, 1999; 38).

            La vigilància també va ser revisada i després de baratar de capità d'armes en un parell d'ocasions es construïren cinc barraques a cinc punts estratègics de la costa pollencina. Amb la compra de plom, pólvora, metxa  i altres municions quedà enllestida la nova defensa... fins que algú tornàs a cridar “moros a la costa”.



[1]    Joan Mas  Ferragut (1519/24-1607) va ser el pollencí que avisà que els corsaris entraven als carrers de la vila. Hom li atribueix una actuació determinant en la defensa de la població. Tanmateix només l'historiador nascut el segle XVI, Joan Binimelis, en destaca la seva actuació en l'obra que citam a la bibliografia (Binimelis, 1927). Cap document coetani que nosaltres i altres historiadors del segle XX hem consultat han pogut demostrar aquest fet. Vàrem estudiar la biografia de Joan Mas en un altre treball el 1999 (CIFRE ,1999) de la qual vàrem deduir que va ser un home de reconegut prestigi entre els seus, a més d'actiu participant en la gestió pública de la Universitat pollencina. Ocupà molts càrrecs entre el 1542 i el 1598.

[2]    La tutela dels infants va acabar als tribunals. Un tia, Bartomeva Aixartella s'oposà al fet que Joan Mas se'n fes càrrec. Sembla que els béns de l'herència foren inventariats i venuts a l'encant el 27 de juliol de 1550. (CIFRE, 1999; 39)

[3]    Cifre, 1999, pàg. 44.

[4]    L'itinerari de l'armada de Dragut l'estiu de 1550 ha estat estudiat per Juan Francisco Pardo en dos treballs que citam a la bibliografia. L'autor, seguint la documentació d'arxiu localitzada, prova la participació activa del bey d'Alger i suposa que el soldà, informat per Dragut i el bey, no prohibí les ràtzies sense comprometre's, això sí, a ajudar-los, encara que això suposàs la ruptura de la treva amb Carles V.

Escribir comentario

Comentarios: 0